Robot programable - Premi Extraordinàri Súnion 1989

El robot es va fer amb Lego i programant amb Basic i Ensemblador. L'Apple II de 64Kb compta amb quatre bits de sortida (que es van utilitzar per a engegar, parar i programar el sentit de gir del robot), dos bits d'entrada i dos bytes d'entrada amb la lectura de dues resistències variables.

Per tal d'adreçar els tres motors del braç es va crear una electrònica de proposit específic amb xips TTL. Mitjançant la lògica digital afegida per aquests circuits es va crear un bus de dades compartit. Dos bits es van utilitzar per a adreçar els motors (amb dos bits podem crear quatre adreces), un bit va ser utilitzat per programar el sentit de gir i el quart per a programar l'estat engegat i aturat del robot.

Tot i que pot semblar que així s'aconseguia l'objectiu, aquest disseny amaga un problema. El robot canviava en ocasions el sentit de gir dels motors o els aturava i engegava quan en realitat es volia fer una altre acció. No es tractava de corrents paràsites. Sinó que hi havia un fet que amb els coneixements d'un jove de disset anys es desconeixia. I va ser la causa de molts maldecaps. Esbrinar el que estava passant i sol.lucionar-ho mitjançant el software va ser un èxit i segurament el repte més interessant i sorprenent d'aquest projecte.

Què estava passant? Convidem al lector a pensar-hi. El quid de la qüestió era que ... :)