Mär05
Beeindruckend
El congrés de la telefonia mòbil que es cel.lebra a Barcelona és impressionant. Ho és pels centenars de milions d'euros que mou cada any i per les novetats que s'hi presenten, per la prescència de totes les companyies de telefonia i productes de telecomunicacions dels cinc continents del món i per l'espectacularitat d'alguns stands de poderoses multinacionals. També ho és per la diversitat de participants que trobes junts en un espai tant relativament petit. Però hi ha dues coses que criden l'atenció: la primera és que les hosteses parlen català a més d'altres idiomes la qual cosa no passa a les fires d'altres ciutats del món, i la segona és que d'una superfície de 240.000 m2 gairebé tant gran com cinc camps del Barça, una de les set naus està destinada a sales de reunions. Els estands no son estands. Camines per un laberint de carreres on hi regna un silenci més pròpi d'una biblioteca que d'una fira. Al teu voltant s'aixequen edificis de fusta engalardonats amb vistosos logtips i colors corporatius d'una o dues plantes. Les entrades son regulades per recepcions com si d'un hotel de luxe es tractés. Al darrera, on només s'hi accedeix amb invitació o reserva prèvia de reunió s'hi deixen entre veure prestacions no a l'alçada de tots. Algunes serveixen autèntiques delicatessen, vins, caves, caviars i també plats en estovalles i tovallons de roba. D'altres mig amaguen sales tancades com si fossin cubiculs una al costat de l'altre. Quatre dies dura el congrés. Des de les nou fins a les quatre de la tarda.Gairebé trenta hores de possibles reunions en milers de metres quadrats. Tot rere les cortines.
És evident que portar gent de tot al món cap a Casa és més que per veure stands de moquetes noves i ben il.luminats. Però arribar-se a imaginar els contactes, tractes, decisions, coneixences i conseqüències que en sorgeixen no sembla fàcil de fer. Està clar però que l'objectiu que s'ha de tenir és el de poder entrar en aquelles sales i veure com es talla el bacallà. I a poder ser, emportar-se'n un tros a casa.
És evident que portar gent de tot al món cap a Casa és més que per veure stands de moquetes noves i ben il.luminats. Però arribar-se a imaginar els contactes, tractes, decisions, coneixences i conseqüències que en sorgeixen no sembla fàcil de fer. Està clar però que l'objectiu que s'ha de tenir és el de poder entrar en aquelles sales i veure com es talla el bacallà. I a poder ser, emportar-se'n un tros a casa.
No video selected.